Hoy estoy feliz y, aunque no es completa, ese cachito que me han dado me sirve para estar con la sonrisa puesta y esperando un futuro mejor, a veces la vida es una puta mierda pero compensa, nos compensa con otras noticias, aunque deseamos la plenitud y, creo que, la vamos a conseguir.

Sé que hay que ir paso a paso, pero hoy dimos dos y esperemos que cuando lleguen, su hermana mayor les esté esperando para hacerles el camino más fácil.

Hoy no tengo ganas de escribir, para eso el blog es ni lo intentes, hoy sólo quiero pensar que todo va a salir bien, porque las buenas personas, las que no tienen maldad, no deben pagar por los que no nos merecemos nada, así que toda mi suerte va destinada a ellos. Hoy sólo quiero sonreir por el mañana.

Fa quasi 5 dies que em vaig atrevir a obrir-me un bloc, blog o com collons es diga, no sé perquè ho vaig fer, supose que per tenir la sensació de fer alguna cosa productiva.
Encara que escriure els teus pensaments o les teues vivencies no crec que siga molt productiu, com a molt, es possible que algu tropece amb açò i li faça gràcia, o igual coincidim en alguns pensaments, tambè potser que algu em diga de tot per les faltes d'ortografia comeses amb la meua llengua, pero "nadie es perfecto".

Supose que necessite un lloc on expresar-me i supose que també fer-ho aci em dona un poc d'intimitat, ja que ningú sap que aço existeix, el cas es que ja fa alguns anys que soc una persona que no te ganes de res, se que he de fer alguna cosa per canviar la situació en la que em trobe, però vaig deixant passar els dies i, evidentment, no canvia res, no soc millonaria, tot està en mans dels mateixos, i jo segueix sense estudiar per llaurar-me un futur, futur que està negre, i això que jo no puc queixar-me, almenys per a menjar encara tinc algo solt.

En fi, que un altre dia perdut i sense posar-me a estudiar, que es el que deuria de fer i sempre trobe excuses per a no fer-ho.

Com deia Escarlata "mañana serà otro día".